L’acte de nutrició és una de les funcions vitals de tot organisme. És doncs d’una importància vital acompanyar aquest acte des d’una perspectiva holística i respectuosa tenint màxima cura de tots els elements i partint sempre de la visió de l’infant.
El Projecte del menjador de l'Escola Argentona està format per la feina que es desenvolupa a la cuina de la ma de Cuina Argentona SCCL i l'acompanyament del dinar i de l'espai de lleure que fa el monitoratge i coordinació de l'Esberla SCCL.
QUÈ DESENVOLUPEM AMB AQUEST PROJECTE DE MENJADORS?
El projecte està estructurat segons 6 imatges que descriuen les diferents vivències de l’infant vinculades al menjador. D’aquestes se’n desprenen tots els aspectes rellevants a destacar del nostre projecte:
L’infant coneix el/la productor/a
L’infant saluda a el/la cuiner/a
L’infant serveix, menja i recull la taula
L’infant juga amb els companys
L’infant parla amb els/les educadors
L’infant explica a casa què ha dinat
1. L’INFANT CONEIX EL/LA PRODUCTOR/A QUE FA ALIMENTS ECOLÒGICS I DE PROXIMITAT
Volem que l’infant valori i respecti el que li arriba a la boca, per tant cal que conegui que des del seu origen el producte ha estat tractat també amb cura i respecte.
PRODUCCIÓ ECOLÒGICA, DE PROXIMITAT I TEMPORADA:
S'aposta per utilitzar matèries primeres de qualitat i ecològiques, fomentant el comerç de proximitat i les empreses locals i l'estacionalitat dels productes.
Per abastir-nos del producte local fresc, verdures i fruites, vinculem el projecte de menjador al Circuit Curt de comercialització del Maresme-Vallès que ha estat impulsat per l’Associació de Menjadors Ecològics. Gràcies a la programació de cultius, i a l’assessorament que ofereix aquesta plataforma podem garantir el producte local amb la regularitat necessària per l’elaboració dels àpats.
2. L’INFANT SALUDA LES CUINERES QUE FAN UN MENÚ DE TEMPORADA I EQUILIBRAT
Si volem que l’infant gaudeixi d’una plaent experiència sensorial mentre s’alimenta cal que seleccionem, combinem i cuinem amb cura els aliments que els hi proposem.
QUÈ CUINEN LES CUINERES?
Productes ecològics: El aliments considerats ecològics són aquells que han estat tractats amb cura durant el seu procés de producció. Així aconseguim una matèria primera amb la màxima potència nutricional i sensorial i neta de productes tòxics.
COM ES DISSENYEN ELS MENÚS?
Els menús dissenyats segueixen una dieta mediterrània, sana i equilibrada per afavorir uns bons hàbits alimentaris que els proporcionarà un bon creixement i els prepararà per un futur saludable. Es dissenyen els menús trimestralment amb variacions estacionals, sota supervisió d'un dietista especialitzat (STICSA) i seguint l'assessorament i les pautes que marca el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
L'estructura del menú està enfocada a cobrir les necessitats durant l'etapa d'edat infantil, procurant sempre oferir un menjar variat, en quantitat i presentació adequades. El menú combina aliments diferents, la varietat dels primers plats consta de verdura o cremes, llegums, arròs, pasta i sopa; i pels segons plats es cuina peix, pollastre o gall d'indi, vedella, porc, truita o croquetes o fregits; per les guarnicions es serveix amanida, acompanyaments a la jardinera, i un dia patates fregides. Les postres consten de fruita del temps quatre dies a la setmana i un dia làctic, i esporàdicament es serveix fruita en almívar.
Excepcions de menú: També contemplem els casos especials, d'aquells alumnes que necessiten un menú o servei personalitzat amb prescripció mèdica, on el nostre tracte directe i pròxim permet a les famílies tenir la confiança que el seu infant rebrà l'atenció que necessita.
COM CUINEN LES CUINERES?
La matèria primera és processada amb tècniques de cocciótradicionals saludables, sobretot cuinant al forn, estofats, rostits amb poc oli i pocs fregits al mateix centre.
Connexió amb la cuina: L’infant ha de poder conèixer qui cuina i com ho fa. És important que els infants puguin interactuar amb l’equip de cuina per establir així una connexió emocional amb el que li arriba a taula. L’equip de cuina ha de poder, de vegades, explicar al menjador què i com ha cuinat i rebre el feed-back directe dels infants.
3. L’INFANT SERVEIX, MENJA I RECULL LA TAULA, APRENENT DEL QUE MENJA
L’infant, dia a dia, anirà desenvolupant hàbits alimentaris, cooperatius i sostenibles a través de l’àpat i les tasques associades a aquest.
AUTOGESTIÓ I AUTONOMIA
Autogestió cooperativa: Organitzem el menjador de manera tal que els infants tinguin un paper essencial en la seva preparació sempre atenent a les seves possibilitats segons les seves edats. Treballem encaminats a que parar taula, servir i recollir siguin serveis clau que cal distribuir cooperativament entre els infants a través de panells que puguin visualitzar en el dia a dia.
Hàbits d’higiene: Treballem per a que els infants, autònomament, vetllin per la seva higiene abans i després de l’àpat. Anar sols al lavabo, rentar-se les mans, utilitzar el tovalló són els hàbits diaris que han d’incorporar i valorar per ells mateixos. Facilitarem raspalls i pasta de dents per cada infant i farem el seguiment adequat a la seva edat per acompanyar l’adquisició de l’hàbit.
HÀBITS ALIMENTARIS
Gaudint d’una dieta sana i responsable: Defugim de la creença social que fa excloent una dieta sana d’una dieta apetitosa. Si servim plats sensorialment cuidats els infants gaudiran de l’experiència alimentària mentre identifiquen quins són els ingredients i l’equilibri nutricional que hi ha entre aquests sent ajudats per panells informatius com per exemple identificar els nutrients d’un plat equilibrat.
Sabent el que menja: Fomentem que els infants puguin conèixer amb antelació quin són els menús de la setmana. Per això és important tenir un panell amb els menús on aquests puguin adreçar-se. Alhora, també a través de panells o exposicions itinerants, se’ls presentarà als infants: (1) d’alguns aliments, les principals característiques (textura, gust, aroma i color) així com quines són les propietats beneficioses d’aquests, (2) quines són les verdures de temporada, (3) quin procés d’elaboració segueixen alguns productes. Alhora, tant al menjador com a l’espai de Racons, posarem a disposició dels infants llibres de receptes accessibles per a ells per a que s’hi familiaritzin.
Amb gust per la novetat i la diversitat: Creem les dinàmiques necessàries per estimular la curiositat de l’infant per la novetat i la diversitat. Apostem per treballar a través de temàtiques que ens transportin a entendre, no només que mengen en altres cultures sinó també les raons que amaga aquesta diversitat gastronòmica.
El temps i l’espai de l’acte alimentari: Valorem molt el fet de respectar el ritme dels infants a l’hora de l’àpat. Sempre adaptant-nos a les condicions de l’espai i dels torns necessaris establim l’horari el més ampli possible perquè els infants relacionin l’espai del menjador amb la tranquil·litat. En aquest sentit és important aconseguir acompanyar l’espai amb la calma que ajudi a relaxar als infants i a poder pair l’àpat de la millor manera.
Practicant l’autonomia: Potenciem al màxim l’autonomia de l’infant tant pel que fa a la utilització dels estris personals per alimentar-se (forquilla, ganivet, cullera, got) com també en relació als estris per servir. Alhora creiem que cal adaptar la ració de cada infant, sempre dins d’uns marges, a la seva singularitat i a la seva voluntat. No té cap sentit servir la mateixa quantitat a tothom i pretendre que tothom se l’acabi igual. Cada infant és diferent i cal respectar, dins d’uns límits predeterminats, la seva voluntat.
HÀBITS SOSTENIBLES
Reduint, reutilitzant, reciclant: Treballarem per a que els infants integrin i visualitzin hàbits sostenibles al menjador. En primer lloc fent-los conscients que els productes que s’utilitzen al menjador redueixen al mínim els envasos, es reutilitzen materials que ells mateixos faran servir per exemple per construir jocs propis i reciclant adequadament tots els residus.
4. L’INFANT JUGA AMB ELS COMPANYS GAUDINT DE LA CONVIVÈNCIA I APRENENT DELS CONFLICTES
L’estona que els infants no estan dinant és un fantàstic espai educatiu on també treballar des d’una perspectiva ecològica, respectuosa i integral, en aquest cas, les seves vivències.
APRENENTATGE AUTÒNOM I AMBIENTAT
El treball per Ambients:Creiem en la importància de que els infants desenvolupin lliurement la seva creativitat, explorin les possibilitats dels materials que tenen al seu abast i aprenguin a autogestionar el seu temps. Per aquest motiu incloem, en l’espai d’esbarjo del menjador, els Ambients. Aquests són un espai on els infant trobaran propostes de joc de manera permanent (joc simbòlic, joc de taula, construccions, dibuix, ..). Desenvolupar aquestes activitats lliurement ajuda a treballar la relació amb els companys i companyes, establir nous rols dins el grup, i mantenir l’espurna de la curiositat.
Les activitats dinamitzades: A banda de l’espai per Ambients durant la setmana els educadors oferiran activitats dirigides opcionals per a aquells infants que els hi vingui més de gust realitzar activitats conduïdes per l’adult.
Projectes i centres d’interès: Segons l’època de l’any i els dies assenyalats que vagin esdevenint s’elaboren activitats i ambientacions enfocades a aprofundir pedagògicament amb un tema cultural d’interès pels infants. A més, depenent de cada edat se’ls proposen projectes on, mitjançant una cultura participativa sostinguda pels educadors, els infants desenvoluparan col·lectivament les seves inquietuds.
COEDUCACIÓ EMOCIONAL
Els conflictes com a oportunitat:La nostra mirada sobre els conflictes que apareixen en el dia a dia dels infants els considera oportunitats d’aprenentatge per cada un dels agents que hi participa, inclosos els educadors. No s’ha de tenir pressa per resoldre els conflicte amb un simple ‘perdó’, els conflictes són una porta d’entrada a una perspectiva externa a nosaltres que no estàvem comprenent.
Perspectiva de gènere: És molt important fer conscient a l’equip educatiu de quins són els estereotips de gènere que operen en el dia a dia dels infants i quines opressions acaben tenint en ells. Així poder estar alerta i qüestionar els estereotips que els infants tenen integrats. Oferint prou diversitat de jocs que eviti la centralitat del futbol a l’hora de l’esbarjo, així com propostes alternatives a jocs sexistes dirigits a infants.
5. L’INFANT ES RELACIONA AMB ELS/LES EDUCADORS/ES QUE L’ACOMPANYEN RESPECTANT-LO
Creiem en la revalorització de la tasca educativa en el temps de lleure. Cal empoderar-la tot vinculant l’educació a un treball personal de l’educador/a i fer-los veure la magnitud d’incidència que poden arribar a tenir.
MOTIVACIÓ I VALOR DE LA TASCA DE L’EDUCADOR/A
Cal vetllarper tenir una ràtios monitors-infants adequades que permeti respondre a les situacions que es vagin presentant. Apostem per una ràtio que augmenta amb els més petits i disminueix amb els més grans. Els dies que hi ha més infants que es queden a dinar que la mitjana diària es reforça l'equip amb més personal.
És important apostar per la formació remunerada pel monitoratge on es treballin aspectes que aquests vulguin aprofundir en relació a la seva tasca (per exemple: gestió de conflictes, educació nutricional, contes infantils, coeducació, educació emocional, etc.). Així com també fer periòdicament seguiments amb l'equip per a poder treballar les emocions i els conflictes que es generen per la seva tasca educativa.
6. L’INFANT EXPLICA A CASA QUÈ HA DINAT FENT A LA FAMÍLIA CÒMPLICE DEL PROJECTE DEL MENJADOR
És molt important que les famílies siguin còmplices del model de menjador que s’implanta a l’escola dels seus infants. En tant que comunitat educativa, cal que entre tots aprenguem i ens dotem dels recursos i diàlegs que calguin per millorar l’acció pedagògica del menjador.
Informes per les famílies: Diàriament, a través de la llibreta viatgera, oferim a les famílies un seguiment dels hàbits dels infants de P3. A banda, per a totes les edats, trimestralment farem arribar a les famílies uns informes que reflecteixin com està sent la vivència de cada infant a l’espai del menjador.